Et comptem per què

Model econòmic actual i militarisme

Les forces armades son grans consumidores d’energia i, per tant. spn grans contribuïdores a l’emergència climàtica. Una avaluació completa s’ha de basar en el cicle complet de la vida (empremta de carboni) que inclou totes les fases del cicle, des de l’extracció de les matèries primeres necessàries per la fabricació d’armament i equipament militar, passant per la seva fabricació, utilització i l’eliminació dels residus. Això vol dir que és necessari contar tant les emissions directes (consum energètic de les bases i consum de combustibles fòssils dels vehicles militars terrestres, vaixells i aeronaus) com les indirectes (producció d’armes, equipament militar i cadena de subministrament militar). De fet, investigacions realitzades en l’àmbit militar de la UE i del Regne Unit demostren que son la fabricació d’armament i les cadenes de proveïment les que representen la majoria de les emissions militars.

Per altra banda, s’estima que els terrenys d’entrenament i les finques militars representen entre l’1 i el 6% de la superfície terrestre. Els camps de tir en terreny militar poden incrementar el risc d’incendis, que son una font important d’emissions i disminueixen la capacitat de la vegetació i del sòl d’emmagatzemar carboni. Els exercicis d’entrenament i les maniobres militars per si soles ja generen importants emissions GEH i degradació del sòl. El manteniment de les bases militars també fa malbé els ecosistemes.

Les forces armades generen residus, com ara municions, que, en general, es destrueixen per detonació o crema. Aquesta pràctica contamina la terra, genera productes nocius i emet GEH. Encara existeixen exèrcits on l’eliminació de residus es fa en pous oberts on es cremen les deixalles. També s’enfonsen a l’oceà vaixells de guerra obsolets. Per altra banda, s’han detectat productes químics molt contaminants i tòxics en aigües subterrànies i de beure en diferents zones properes a bases militars. 

Les activitats militars, malgrat ser altament contaminants com ja s’ha mencionat, no han de comunicar les seves emissions GEH a les Nacions Unides. La comunicació i la reducció de les emissions militars, en el Protocol de Kyoto de 1997, van quedar exemptes per la pressió dels Estats Units. L’Acord de Paris de 2015 va suprimir la seva exempció, però permet la voluntarietat de la informació sobre emissions militars i deixa la seva reducció al criteri de cada país. Tampoc les empreses d’armes estan obligades a informar sobre les seves emissions.

En termes generals, hi ha molt poca informació i molt poc fiable (quan la hi ha) sobre les emissions del sector de defensa (forces armades i indústria militar). Existeix una necessitat urgent d’incloure l’àmbit militar en els compromisos dels estats de reduir les seves emissions GEH.

Estimacions sobre les emissions de GEI del sector armamentístic

L’estudi de Parkinson y Cottrell de 2022 estima que l’empremta de carboni militar mundial és aproximadament el 5,5% de las emissions globals. 

Estats Units

Les forces armades dels EEUU consumeixen més fuel i emeten més GEH que la majoria dels països de tamany mitjà. Només tenint en compte les emissions derivades de la combustió de fuel-oil, el Departament de Defensa (DoD) és el 47º major emissor de GEH del món, per davant de Bèlgica, Portugal o l’Argentina. També és el major consumidor institucional de petroli del món. És un factor determinant que els EEUU hagin estat ininterrompudament en guerra o implicats en accions militars des del 2001 (inici de la guerra contra el terror)

Sumades les emissions de CO2 associades a les activitats del DoD (59 milions de tones de CO2e) i les associades a la producció d’armament (153 milions de tones de CO2e), segons Crawford, s’obté que l’activitat militar dels EUA fou la responsable de l’emissió d’almenys 212 milions de tones de CO2e durant l’any 2017. En canvi, l’estudi El clima sota foc creuat assigna als EUA una petjada de carboni de 140 milions de tones de CO2e durant l’any 2021. No ens han d’estranyar aquestes discrepàncies. Insistim en què hi ha molt poca informació i molt poc fiable. Tots aquests resultats són fruit d’estimacions i aproximacions.

Unió Europea

A la UE no hi ha objectius generals de reducció de GEH que incorporin les emissions de

l’exèrcit. En l’informe Under the Radar s’ha estimat, d’una manera aproximada, les emissions de GEH produïts pel sector militar a la UE. Així, la petjada de carboni, per al 2019, de tot el sector militar a la UE-27 és de més 24 milions de tones de CO2e. Això equival a les emissions de CO2 anuals d’uns 14 milions de cotxes mitjans. O bé a les emissions anuals d’estats com Croàcia, Eslovènia o Lituània. L’estudi subratlla les deficiències en la informació que proporcionen els Estats membres sobre les seves emissions militars. I conclou que l’European Green Deal ha ignorat “totalment i deliberadament” tot el que s’ha de fer amb l’impacte climàtic de la militarització.

La UE reconeix la necessitat de què les operacions militars liderades per la UE abordin

adequadament la protecció mediambiental. Tanmateix també diu que la necessitat militar pot justificar la cancel·lació dels estàndards de protecció mediambiental i que els imperatius de les operacions militars habitualment tindran prioritat.

Pel que fa a l’eficiència energètica, els edificis que pertanyen a les forces armades no estan obligats a complir els mínims requisits d’actuació energètica. Aquests requisits només s’exigiran si la seva aplicació no entorpeix l’objectiu i les activitats de les forces armades.

Regne Unit

Seguint el criteri de la petjada de carboni, les emissions del sector militar del Regne Unit van ser d’uns 11 milions de tones de CO2e durant l’any fiscal 2017-2018.

OTAN

La petjada de carboni militar total de l’OTAN va passar de 196 milions de tones de CO2e l’any 2021 a 226 milions de tones de CO2e el 2023 (segons l’estudi El clima sota foc creuat), 30 milions de tones addicionals en només dos anys: equivalent a afegir més de 8 milions de cotxes a la carretera. Si les forces armades de l’OTAN fossin un país, se situaria com el 40è generador de contaminació per carboni, superant en el rànquing als Països Baixos. Un dels factors clau d’aquest increment de la despesa militar global és l’objectiu de què tots els socis de l’OTAN destinin un mínim del 2% del seu PIB a l’àmbit militar.

Si tots els membres de l’OTAN complissin aquest objectiu de despesa militar del 2% del PIB entre el 2021 i el 2028, la seva petjada militar conjunta seria de 2.000 milions de tones de CO2e, superior a les emissions anuals de GEH de Rússia. I durant aquests anys l’OTAN es gastaria un total estimat de 2,57 milions de milions de dòlars, suficient per pagar els costos d’adaptació climàtica de tots els països de renda baixa i mitjana durant aquests set anys, segons el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP).

El 56% de la despesa militar mundial prové dels membres de l’OTAN. Tenint en compte això i que els seus estats membres allotgen una bona part de la indústria de defensa mundial, podem afirmar que l’Aliança Atlàntica és el major emissor militar de GEH del món. I tanmateix, l’OTAN no incorpora cap objectiu de reducció d’emissions GEH ni cap actuació mediambiental.

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) proposa una reducció del 55% de les emissions de GEH, d’aquí al 2030, per tal d’evitar un augment de la temperatura per sobre d’1,5 °C. Cap dels membres de l’OTAN no s’ha compromès a reduir aquest 55% en l’àmbit militar. L’objectiu del 2% de l’OTAN dificultarà la reducció proposada pel IPCC ja que incrementarà les emissions de GEH d’origen militar i desviarà fons de l’acció climàtica.

Estat espanyol

En l’Estratègia de Seguretat Nacional de 2021, s’enumeren com a potencials factors de possibles conflictes el canvi climàtic, la seguretat energètica, els ciberatacs, les guerres híbrides, els atacs a estructures crítiques i l’inestabilitat econòmica. L’actual Directiva de Defensa Nacional de 2020 també qualifica els mateixos conceptes com amenaces. En definitiva, diuen el mateix l’OTAN i la UE.

En resum, Occident està disposat a salvaguardar el seu sistema de vida, malgrat ser el causant de la crisi mediambiental i energètica, reforçant les seves capacitats militars per assegurar-se les matèries primeres, tant els combustibles fòssils com els minerals necessaris per les energies renovables. Unes capacitats militars que a més a més agreugen la crisi, al no tenir limitades ni controlades les seves emissions.

Guerres i medi ambient

Les guerres, a més de causar morts, destrucció i misèria, perjudiquen els hàbitats i la biodiversitat, amb efectes que perduren en el temps. Les bombes i projectils alliberen gasos tòxics, substàncies químiques i metalls pesants que contaminen l’aire, el sòl i els aqüífers; els tancs aixafen la vegetació i espatllen el sòl; els explosius poden també generar incendis, etc.

La destrucció originada per les guerres escalfa el planeta. I la reconstrucció contribueix també, per part seva, a l’escalfament.

A vegades, la destrucció de l’entorn forma part de l’estratègia militar. En la guerra de Vietnam, els EUA va ruixar la selva amb productes químics per a evitar que servís de protecció als vietnamites.

Una contaminació ambiental relacionada amb l’armament és la radioactiva. Durant dècades, els estats posesores d’armes nuclears han realitzat proves amb aquest armament, amb la consegüent contaminació radioactiva. Molts accidents amb armes nuclears també han provocat disseminació radioactiva. Un altre origen militar d’aquesta mena de contaminació és l’ús d’urani empobrit en projectils d’artilleria, que en impactar escampen el material radioactiu.