MANIFEST

‘Descarbonizar és desmilitaritzar.
Control i limitació de les emissions militars’

De fa temps la comunitat científica insisteix en la necessitat de reduir les emissions de GEH per tal d’evitar l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Però les diferents Conferències de les Parts sobre el canvi climàtic (COP) no han estat capaces d’incloure l’àmbit militar en l’obligatorietat de reducció d’emissions GEH. La informació sobre (i la reducció de) les emissions de GEH militars van quedar exemptes de l’acord de Kyoto (1997). L’acord de Paris (2015) en va suprimir l’exempció, però permet la voluntarietat de la informació i deixa la reducció al criteri de cada país.

Les emissions de GEH del sector militar són rellevants. No hi ha un registre rigorós d’aquestes emissions de les forces armades i la informació de la indústria militar és, en general, deficient i incompleta. Malgrat tot, s’estima que les emissions de GEH del sector militar (forces armades i indústria militar), representen el 5,5% de les emissions mundials, similars a les emissions de l’aviació comercial.

Segons el Reglament Europeu sobre el Clima, els països de la UE han de reduir les emissions de GEH almenys en un 55% d'aquí a 2030, amb l’objectiu de la neutralitat climàtica el 2050. En el cas de l’Estat espanyol, la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica estableix l’objectiu de reduir, el 2030, les emissions de GEH en un 23% respecte a nivells de 1990. La llei espanyola exclou totes aquelles activitats, instal·lacions, equipament i armament, l’objectiu dels quals sigui la protecció dels interessos essencials de la Defensa Nacional i de la Seguretat Pública (disposició addicional 1a).

A l’Estat espanyol es desconeixen les emissions de les Forces Armades i la informació de la indústria militar sol ser molt incompleta o inexistent, amb alguna excepció.

Les emissions de GEH associades a les forces armades i la indústria militar s’han de

comptabilitzar en el total d’emissions i s’han de reduir. En cas contrari, si la resta de sectors econòmics aconsegueix la neutralitat d’emissions, aquesta serà falsa ja que el sector militar seguirà emetent. Per altra banda, si no s’informa d’aquestes emissions no es podrà fer un seguiment i implementar mesures de reducció.

L’Estratègia de Seguretat Nacional i la Directiva de Defensa Nacional de l’Estat espanyol

assenyalen el canvi climàtic com a font potencial d’amenaces per a la seguretat nacional, com ara les migracions climàtiques. També assenyalen la creixent manca de recursos com un perill per a la seguretat energètica. Afirmen que s’han d’afrontar aquests perills, fins i tot, si cal, militarment. Documents homòlegs de la UE i de l’OTAN expressen el mateix.

Per tot això, demanem al Govern espanyol que:

  1. Informi de les emissions de GEH de les forces armades espanyoles.
  2. Obligui a les empreses del sector de defensa i seguretat que declarin de forma segregada les emissions de GEH corresponents a la fabricació d’armament i de material de defensa.
  3. Declari les emissions de GEH associades a les forces armades i a la indústria armamentista en els informes que tramet als diversos organismes internacionals.
  4. Impulsi un acord entre els estats, en les properes COP, per establir l’obligatorietat d’informar sobre (i de reduir) les emissions de GEH del sector militar: forces armades i indústria armamentista.
  5. Dirigeixi els recursos que destina a protegir-se, tant de les migracions climàtiques com de la inseguretat energètica, a promoure la justícia social i mediambiental.